La figura de l’estudiant voluntari està sent cabdal en la lluita contra la COVID19 durant aquests dies. L’estudiant de cinquè de Medicina, Javier Flores, va ser un dels coordinadors que van posar en marxa la crida del voluntariat que, en poc més d’un cap de setmana, va aconseguir fins a 160 estudiants dels diferents graus de salut. Actualment està treballant en la Unitat de Vigilància de la Salut de l’Hospital Sant Joan de Reus.


Com sorgeix la idea de fer-se voluntari?

Quan a la Universitat van començar a aturar certa activitat docent, un grup de companys vam decidir que calia fer alguna cosa per a poder contribuir amb el sistema sanitari i evitar, en la mesura del possible, un possible col·lapse. A partir d’aquest moment vaig contactar amb els responsables dels hospitals així com amb la Degana i ho vam posar tot en marxa.

Quina va ser la resposta en el moment que vau posar en marxa tot el tema del voluntariat?

Doncs la veritat que molt bona! En el moment que ens vam posar en contacte amb els delegats dels diferents cursos de medicina, va anar tot rodat. Hi va haver molta participació i es va decidir també fer una crida a altres estudiants de diferents graus. De fet, en el primer cap de setmana, vam aconseguir 120 voluntaris en l’àmbit de les ciències de la salut als quals se’ns van sumar els estudiants d’infermeria, una quarantena. Així que en total teníem 160 voluntaris!

Tu ja estàs fent tasques de voluntari. En què consisteixen?

Són tasques no assistencials, és a dir, no estic en contacte amb els pacients pròpiament. En el meu cas, estic a la Unitat de Vigilància de la Salut de l’Hospital Sant Joan de Reus fent una base de dades de tots els professionals que estan exposats als pacients de manera que puguem tenir tot el control de qui es pot contagiar.
Alhora, quan es produeix un contagi, poder detectar-lo com més aviat millor i fer l’estudi dels contactes amb els quals aquesta persona ha estat en contacte. L’objectiu és intentar evitar que el virus s’escampi.

Quines sensacions tens aquests dies podent col·laborar?

Doncs la veritat és que la sensació és molt bona. Els estudiants sempre hem dit que en la carrera les pràctiques són massa teòriques, ara tenim l’oportunitat d’aprendre treballant i, a més col·laborar en aquesta crisi perquè tothom ho fa, des del ciutadà que es queda a casa passant pel metge que treballa o el voluntari.

I quina sensació tens quan arribes a casa després de treballar?

Per un costat mareig (riu) perquè has de treballar amb milers de noms, números i trucades diàries però, alhora, també molt satisfet perquè tinc la sensació que el cansament que porto és per un bon motiu i perquè crec que la feina que estem fent els voluntaris dins de la cadena de treball també té el seu benefici dins de tota aquesta crisi.

Com a voluntari, creus que aquesta crisi es podria haver gestionat d’una altra forma?

És relatiu. És fàcil dir que no hem actuat bé quan les coses han succeït però quan encara no ha passat, és molt complicat saber quina és la mesura més adequada a prendre o bé quina podria arribar a ser perjudicial. Jo crec que totes les persones que estan fent coses les fan amb bona voluntat i al final generen un impacte.

Què et diu la família o els companys que siguis voluntari en un hospital?

Jo el que els hi dic és que no pateixin, que estic bé i prenc totes les mesures necessàries però sí que en certa manera doncs pateixen i, alhora, se senten orgullosos de mi.

Què els hi diries als alumnes que encara no s’han presentat com a voluntaris?

Que s’animin! Per un costat és una oportunitat única per a conèixer com es fan les coses, com funciona un hospital en una situació excepcional i per l’altra, crec que és necessari. Si vols ser sanitari, una cosa necessària és tenir aquestes ganes de voler ajudar i ara mateix el món està “fotut” i l’hem d’ajudar.

I pel que fa als estudis, que succeirà?

Doncs ara mateix està suspès tot i no se sap que passarà. Tinc amics que aquesta incertesa els preocupa força pel fet no saber quan seran els exàmens però crec que ara mateix això no és el més important, si es perd un any de formació és un maldecap però ara mateix, donar un cop de mà crec que és molt més important.